DETECCIÓ I CÀLCUL DE LES ORIENTACIONS DE LES LLACUNES DE MOXOS (BOLÍVIA) A PARTIR D’IMATGES LANDSAT-5 TM.
AUTORA: Laura Palau Rof
DIRECTOR/S DEL PROJECTE: Oscar González Guerrero (UAB) i Josep Barba
RESUM: Les llacunes de Moxos, a Bolívia, són un element geogràfic que ha despertat interès degut a la regularitat de les seves característiques morfològiques i de l’orientació en la que semblen estar disposades. La disponibilitat d’imatges de satèllit, combinades amb tècniques de teledetecció i eines SIG, faciliten l’estudid’estructures de grans dimensions situades en àrees remotes del planeta, com ho és la zona de Moxos. Aquest conjunt d’eines permet determinar la metodologia més adient per a la detecció de masses d’aigua de forma simple, amb la intenció de cartografiar totes les llacunes (plenes i buides) existents a l’àrea d’estudi. L’ús d’índexs d’humitat conjuntament amb la fotointerpretació, ha permès cartografiar, aproximadament, un miler de llacunes de les que se n’ha calculat la orientació a partir de la seva ellipse associada. Els resultats obtinguts en aquest estudi demostren que hi ha una orientació preferent en la posició de les llacunes.
REPOSITORIO DE VARIABLES AMBIENTALES DE LA PENÍNSULA IBÉRICA
AUTORA: María Jesús Soriano Matarín
DIRECTORES DEL PROYECTO: Arnald Marcer y Lluís Pesquer (CREAF)
RESUMEN: Elaboración de un repositorio de variables ambientales para la Península Ibérica constituido por capas ráster de 10000m y 1000m de resolución, en formato MiraMon en la proyección Lambert Azimutal Equi-Área (LAEA) con datum European Terrestrial Reference System 1989 (ETRS89). Las variables ambientales obtenidas están relacionadas con los usos del suelo, la topografía y el clima, y son susceptibles de ser utilizadas como predictores en modelos de distribución de especies. Para la confección de las mismas se utiliza como cartografía base las capas de Corine Land Cover (1990, 2000 y 2006) y Natura 2000, obtenidas de la Agencia Europea de Medio Ambiente (EEA); las capas climáticas (precipitación, temperatura, radiación) y el modelo digital de elevaciones obtenidas de Ninyerola et al., (2005). En el presente artículo se detalla el procedimiento de elaboración de las capas, las cuales se construyen a través de diferentes ficheros que incluyen líneas de comando que se encadenan en un proceso BATCH. La denominación de los ficheros está asociada a las diferentes etapas de desarrollo del proyecto. El objetivo de este tipo de procedimiento es lanzar procesos automatizados y poder recalcular las variables a partir de la modificación de los parámetros establecidos para su obtención.
IMPLEMENTACIÓ MÈTODE DE FUSIÓ UTILITZANT INFORMACIÓ DE LA PSF
AUTOR: Raúl Romero Martínez
DIRECTOR DEL PROJECTE: Xavier Otazu
RESUM: Els mètodes de fusió persegueixen com a objectiu final obtenir una imatge amb la informació multiespectral de la primera imatge i la resolució espacial de la segona. El procés de fusió d’imatges més habitual en aplicacions en Teledetecció utilitza de partida dues imatges: una imatge multiespectral (imatge color) de baixa resolució espacial i una altra imatge pancromàtica (imatge de nivell de grisos) d’alta resolució espacial. L’objectiu d’aquest projecte és la implementació d’un mètode de fusió d’imatges que utilitza la informació de la PSF (Point Spread Function o Funció de Transferència) dels sensors per tal de realitzar aquesta fusió injectant a la imatge multiespectral el detall espacial present en una imatge pancromàtica. Es un mètode basat, de forma genèrica, en la tècnica del High Boost.
Geostat Consulting 